El dolmen de Dombate (catalán)

El dolmen de Dombate

La catedral del megalitisme

Som davant l'anomenada «catedral del megalitisme gallec», ja que, construït amb granit de la zona, el dolmen de Dombate constitueix un dels exemples més paradigmàtics del megalitisme a Galícia. Es tracta d'una construcció amb 18 ortòstats i una alçada de 4,65 m, de caràcter funerari i col·lectiu. Enquadrada en el neolític gallec, aquesta construcció data de ca. 3700 a. de la n. e., i va estar en ús fins al 2700 a. de
la n. e., és a dir, un mil·lenni d'ocupació.

Les roques més petites que envolten el dolmen formen part de la cuirassa de pedres que constituïa la màmoa, és a dir, la coberta original del dolmen: un túmul de terra i pedres de 24 m de diàmetre i una alçada actual d'1,8 m, que el cobria parcialment.

Actualment, la cuirassa està destruïda en bona part a causa dels saqueigs que va patir el monument al llarg de la història.
A la part davantera del dolmen hi ha els cèlebres idoliños. Aquestes figuretes de pedra amb forma antropomòrfica, alineades amb l'entrada anterior al corredor, podrien representar les persones enterrades o bé tenir una funció protectora.

Conservació de les pintures rupestres

La Diputació d'A Coruña el va adquirir el 1975, i es va excavar poc després, a finals del segle XX. Concretament, durant tres campanyes d'excavació sota la direcció de José María Bello entre els anys 1987 i 1989, en què es van descobrir bona part de les característiques del dolmen.

L'edifici que protegeix el dolmen és obra de l'arquitecte corunyès Francisco Vidal i es va inaugurar el 2011. Per al sostre es va inspirar en les pintures trobades dins el dolmen. Aquestes pintures, que decoren la part interior del corredor i la cambra, es poden veure a la rèplica que es troba al centre arqueològic. Executades amb caolí, òxid de ferro i carbó vegetal, presenten formes geomètriques i retícules delimitades per punts que combinen els colors blanc, vermell i negre.

A l'interior també es van trobar uns gravats, que l'arqueòloga irlandesa Elizabeth Shee va denominar The Thing: La cosa. Aquests gravats encara generen confusió, ja que no se sap ben bé què podrien representar.

El conjunt arqueològic

Per posar en valor Dombate es va dur a terme una nova campanya, sota la direcció de Manuel Lestón, a principis del segle XXI. S'ha documentat activitat antròpica d'adscripció prehistòrica a l'entorn proper del dolmen, amb estructures com rases, fossats i restes de fogueres. Aquests treballs van ajudar a ampliar el coneixement sobre el jaciment i les diferents fases d'ocupació. Per tant, quan parlem del jaciment ja no ens referim només al monument funerari visible.
Al costat del dolmen també hi veiem dos petits cercles de pedres, considerats estructures destinades a fer foc. Aquestes llars es podrien haver fet servir per celebrar rituals funeraris. També hi ha la hipòtesi que es fessin servir per incinerar els cossos abans de dipositar-los a l'interior, tot i que no en tenim indicis científics. El més probable és que els enterraments es duguessin a terme per inhumació a la cambra
funerària. Tanmateix, l'acidesa de la terra a Galícia fa impossible la conservació de restes orgàniques que ho confirmin.
El dolmen de Dombate presenta, a més, una característica única a Galícia: el fet que hi hagi dos dòlmens dins la mateixa màmoa. El dolmen més petit, que té, al seu torn, la seva pròpia màmoa, és el més antic i data de ca. 3900 a. de la n. e., aproximadament; és a dir, és uns 200 anys més antic que el gran, anomenat "Dombate recent". Actualment no se'n conserva l'estructura completa.

Totes aquestes característiques formen part de la màgia del dolmen de Dombate, inspiració de grans poetes com Eduardo Pondal i protagonista de llegendes que ja formen part de la nostra història.

Audio